Investigadors desenvolupen un filtre de CO₂ per a llars i oficines
Desenvolupen un nou i revolucionari filtre d'aire que permet que els edificis comuns capturin diòxid de carboni en els seus sistemes de ventilació.
Malgrat dècades d'advertències i creixents esforços per combatre el canvi climàtic, les emissions globals de carboni segueixen augmentant. Si bé reduir les emissions des de l'origen és una forma comuna d'abordar aquest problema, una altra estratègia crucial és l'eliminació activa de carboni de l'atmosfera. Les plantes de captura directa d'aire (DAC, per les seves sigles en anglès) centralitzades actuals són costoses i requereixen molt de terreny, motiu pel qual els científics han desenvolupat un filtre d'aire que captura diòxid de carboni i que pot integrar-se en els sistemes de ventilació existents de llars i oficines a tot el món.
Filtre d'aire
El filtre està fet de diminuts fils de carboni, coneguts com a nanofibres, recoberts amb un polímer de polietilenimina. Aquesta combinació crea una esponja de carboni increïblement eficaç que captura molècules de diòxid de carboni de l'aire, fins i tot en baixes concentracions. El filtre també pot netejar-se mitjançant energia solar o mètodes d'electricitat de baix consum.
L'equip va sotmetre el seu nou filtre de carboni a proves exhaustives per comprovar-ne l'eficàcia. En primer lloc, van verificar la seva capacitat d'absorció de carboni col·locant-lo en un sistema de flux i fent passar aire amb una concentració coneguda de diòxid de carboni a través seu. El filtre va demostrar ser altament selectiu i ràpid, capturant les molècules i deixant passar la resta de l'aire.
El procés és extraordinàriament net, assolint una eficiència neta d'eliminació de carboni del 92,1%
La segona fase de les proves es va centrar en determinar si el filtre podia reutilitzar-se de forma econòmica i eficient, sense els elevats costos energètics associats a les grans plantes de captura directa de carboni (DAC) centralitzades. Tant una font de calor solar de baixa qualitat com el pas de corrent elèctrica de baix voltatge directament a través de les nanofibres conductores van forçar l'alliberament de les molècules de diòxid de carboni del recobriment polimèric, cosa que permet reutilitzar el filtre fàcilment.
En un entorn real, el carboni alliberat pot recollir-se com un flux pur i concentrat per al seu emmagatzematge permanent o reutilització.
Canviar el paradigma
L'estudi també va confirmar el potencial del filtre en aplicacions pràctiques. Una anàlisi del cicle de vida va revelar que el procés era extraordinàriament net, assolint una eficiència neta d'eliminació de carboni del 92,1%. Mentrestant, una anàlisi econòmica va revelar que capturar una tona de diòxid de carboni amb aquest filtre costa entre 209 i 668 dòlars, un preu que sol ser inferior al de les tecnologies de captura de carboni a gran escala.
Els autors de l'estudi assenyalen que, si s'adoptés àmpliament, el seu filtre podria eliminar fins a 596 milions de tones de diòxid de carboni a l'any a nivell mundial, cosa que representa aproximadament el 2% de les emissions anuals de carboni. ««»Aprofitant els milers de milions de sistemes de ventilació existents al món, la tecnologia de filtració d'aire DAC distribuïda pot canviar el paradigma i enfortir l'actual col·laboració per afrontar el canvi climàtic»»».
No hay comentarios